Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

Nucli històric

El casc antic de la població es situa al voltant del C/Major, lloc on hi ha un petit turó, i s'hi ubicava el castell en edat medieval, actualment està envoltat de cases. Podem observar moltes façanes de pedra picada, llindars treballats i carrers costeruts i estrets.

Fundació, situació i recursos

L’any 1202 el noble Guillem de Timor va concedir la carta de població de Cervià a cinc habitants del poble del Vilosell. Es va fer una segregació d’una part del terme de l’Albi per edificar un nou poble. L'elecció del lloc va ser encertada doncs allí hi havia un podi de pedra suficient per construir una petita fortificació o castell, i un entorn pla per construir-hi cases, les parets posteriors de les quals, edificades arran dels pronunciats pendents, podrien formar una muralla defensiva natural. A l'interior de la muralla es construiria una església i un fossar. A l'exterior, a uns 200 passos hi havia una font d'aigua no molt abundant però sí permanent i que avui encara brolla. Pocs estius es quedarien sense aigua per beure. Pendent avall es trobava el riu, aprofitable per moltes raons, especialment per a construir molins de bassa, obtenir aigua per al bestiar i també, molt necessari, on mitjançant peixeres i sèquies es podria regar els horts que completaven la dieta amb llegums (faves, cigrons, fesols, ...) i potser també amb algun fruiter o noguer.

 

El terme adjudicat era i és muntanyós i amb un desnivell des de la punta més alta fins a la llera del riu de Set de 250 m, amb vessants no aprofitables de roques, garriga i bosc. Terme travessat per 4 petites valls: les Voltes, el Perer, els Domenges i les Comes i on s’hi produirien majoritàriament els cereals (blat, ordi, civada, sègol i espelta).

 

Servituds feudals

Tot el terme era un domini senyorial del baró d'Albi i Cervià al que se li pagava el delme o quantitat de fruits que se li havia de lliurar cada any. Pels cereals estava establert que de cada sis quarteres, una era pel baró. Pel vi, el mateix i per l’oli el delme era en proporció de cada deu quartans, un. El capellà també rebia els fruits de la primícia però en una quantitat molt menor que el delme.

 

Censos de població

Tenim diversos censos de població de Cervià. Els més antics anoten només el nom del cap de família de cada casa habitada (foc). S'ha considerat que multiplicant els focs per 5 s'obté el nombre aproximat d'habitants. En els censos anteriors al segle XVIII, Cervià apareix com a lloch que té entre 10 i 20 cases habitades, cosa que ens donaria una població entre 50 i 100 habitants. El poble va assolir el màxim històric en la dècada dels anys 20 del segle XX quan es va arribar als 1.950 habitants que, dit sigui de pas, no se sap com s’hi podien encabir.

 

El canvi de dinastia

Fem un salt fins el segle XVIII, que s’inicia amb la disputa pel tron d’Espanya per part de dos pretendents. Sense entrar en detalls, la disputa es convertí en una guerra entre la dinastia dels Borbons i la dels Àustries, anomenada de Successió, que marcà profundament per la seva durada i duresa. D’aquest segle en tenim moltes referències al lloch de Cervià.

 

L’any 1707 Lleida fou conquerida per l’exèrcit borbònic i la guerra baixà d’intensitat. Les Garrigues estaven dins territori austriacista protegit per algunes guarnicions. Els castells d’Arbeca i de l’Albi foren ocupats definitivament per les tropes de Felip V entre final de 1709 i principi de 1711. Amb diferent intensitat es mantingueren els enfrontaments en el territori de Les Garrigues i propers, fins que acabaren definitivament a inicis de 1713.

 

Dominació borbònica

El 1716 la dinastia dels borbons ordenà l’elaboració d’un cadastre o inventari de totes les propietats, oficis, negocis, préstecs, interessos, ... per gravar-ho amb impostos. Aquest fet ha aportat una gran quantitat de documentació que permet fer una aproximació a la situació de tots els béns rústecs i urbans. A partir d’ells s’ha efectuat una reconstrucció del plànol de Cervià, com era i com es repartien les propietats l’any 1716.

 07_Casc 1716.jpg

Canvis importants: El castell fou derruït i amb la pedra s’edificà la primera església fora del castell. Més tard se’n feu una de petita al lloc que hi ha l’actual. S’entrava pel costat, pel carrer de l’Església i on hi ha la porta actual hi havia la Casa del Comú (Casa la Vila). La plaça era molt més gran que ara. El poble estava emmurallat, no sabem si total o parcialment. Hi havia al menys tres portals de muralla, el de la Font a l’actual carrer de l’Albi (de la casa n. 5 a la n.8), el del Cisteller (carrer Lleida del n. 4 al n. 5) i el del Riu (al carreró de cal Manresa) i no hi havia cap casa de les que ara envolten el turó del castell.

 

Persones, cases, pa, gallines... i estat civil

El 1716 Cervià tenia 77 habitants, 13 cases habitades incloent l’abadia o casa del rector, 4 cases d’orfes de pare, deshabitades i administrades per un tutor, una casa derruïda, la casa del Comú, un forn de pa comunitari, dos corrals de bestiar, corrals de gallines, una església i la capella del Roser adossada a ella. El molí de farina era a mitja hora del poble i més tard se l’anomenà Molí’l Flari. Finalment destacar que havia donzelles i fadrins (solteres i solters en edat de casar-se), quasi bé una dotzena de cada.

 

Fins avui. Resum

L’església, que estava al lloc actual, l’any 1775 fou allargada cap a la plaça fent desaparèixer Casa del comú. La façana era la actual, però podríem dir un pis més baixa. El 1833 s’elevà un pis com es pot veure al campanar i s’amplià cap els dos costats, la qual cosa comportà la desaparició de la capella del Roser i del carrer de l’Església, si és que no s’havia fet abans. Es la que tenim avui dia.

 

A partir de 1755, aproximadament, la pressió impositiva del cadastre havia quedat estabilitzada i la valoració a l’alça dels productes agrícoles, cereals i oli, permeteren poc a poc la reconstrucció de totes les cases del poble, moltes en estat de ruïna, amb tanta empenta que no n’hi ha cap anterior a aquesta data. Un munt de jornals de terra que havien quedat ermes, per l’impossibilitat de poder pagar els impostos tornaren a esser conreades. Fins quasi bé a la guerra Civil el creixement del poble fou espectacular. Es passà dels 480 del 1787 als quasi dos mil als anys 20 del segle passat. Actualment passem una mica dels 600.

 

La bona època ens han deixat dos monuments, la cooperativa Camp de Cervià del 1914 en l’aspecte econòmic i Casa la Vila, del 1913, en l’aspecte administratiu, cultural,  de serveis, i d’esforç comunitari.

Autor del text: Miquel Germà Escobedo