Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

Fundació fins al segle XIX

“Sigui conegut de tots els homes tant presents com futurs que jo , Guillem de Timor i la meva muller donna Ermessenda de Montlleó i els nostres fills Arnau de Timor, Dalmau de Timor i Pere Morell i la seva muller Ermessenda de Zaguàrdia, nosaltres i tots els nostres, juntament, donem i concedim a vos Pere, capellà del Vilosell, i tots els pobladors presents i llurs descendents, i tots els que vindran més endavant, a poblar Cervià, lloc situat al terme de l’Albi, us donem, repetim, sincerament i sense cap engany de vosaltres o dels vostres, l’esmentat poblament de Cervià amb terres conreades i ermes, partides per les aigües dels rius i torrents ...”

Així comença la Carta de Poblament de Cervià de les Garrigues, era el 29 de novembre de 1202. Així comença la història del nostre poble.

 

La primera etapa de la història de Cervià va lligada a la Baronia de l’Albi, el mateix Guillem de Timor rebé de mans de Guillem de Cervera, el 10 d’abril de 1166 el castell de l’Albi, amb tots els termes, pertinences, homes, dones, boscos ...

Quan Guillem de Timor accedeix a la Baronia de l’Albi i Cervià se li planteja el problema de la pressió del Monestir de Poblet en l’afany d’aconseguir terres a la zona de les Garrigues.

 

A finals del segle XIV la nissaga dels Mur, originaris del Pallars, es fan càrrec de la Baronia de l’Albi i Cervià, després del casament entre Acard I de Mur  i Elionor de l’Albi. El primer hereu serà Lluís de Mur i Cervelló.

 

Durant el regnat d’Alfons el Magnànim (1416-1458) i coincidint amb la segona viduïtat de la baronessa Violant-Lluïsa, filla d’Acard II de Mur i Elfa de Cardona, la vila de Cervià podria haver deixat de pertànyer a l’Albi per passar a formar part del comtat de Prades ja que entre el 1441 i 1448 apareix Huguet de Mur (germà d’Acard II), només com a Baró de l’Albi. Això ho corroboraria un document signat el 30 d’agost de 1453 on es confirmava que Cervià fou venuda o empenyorada degut a la crisi que va empobrir els barons.

Altres versions parlen que Cervià mai va deixar de pertànyer a la Baronia ja fos amb els Perellós, Cardona o Erill.

 

Un cop esclata la guerra dels Segadors (1640-1652), el baró de l’Albi i Cervià, Ramon Desplà i Erill, es manté fidel a la Generalitat, fent les seves contribucions i despeses extraordinàries del conflicte. Malgrat això al llarg de tot el segle XVII hi hagué diferents plets successoris dins la baronia entre els germans Ramon i Jaume Desplà i especialment la segona esposa del primer, Hipòlita de Aragon i de Eibar. Quan mort Ramon, Hipòlita apareix com a Baronessa de l’Albi i Cervià, títol reconegut pel monarca Felip IV, mentre que Jaume que utilitzava el cognom de la nissaga Erill serà reconegut per la Diputació General de Catalunya així com pels veïns de Cervià i l’Albi.

Els atzars de la vida val voler que ni Ramon ni Jaume morissin sense descendència i la baronia passà a mans del parent més proper, en aquest cas la germana petita Francesca que s’havia casat amb un cavaller gironí Galceran de Cartellà. És a partir d’aquí que la nissaga Cartellà-Sabastida entra a controlar la Baronia de l’Albi i Cervià.

El primer hereu fou Josep Galceran de Cartellà que restà al front de la Baronia més de cinquanta anys.

 

Amb la Guerra de Successió, el Baró es manté a Barcelona però a favor de la causa austriacista, fins i tot Carles III, li concedí el títol de Comte el 1706 i el de Marquès el 1707.

 

La victòria dels borbons provocà la promulgació del Decret de Nova Planta i amb ell una nova organització institucional i municipal.

A nivell institucional, la Baronia de l’Albi i Cervià passa a incorporar-se al corregiment de Tarragona i a la vegueria de Montblanc que passava a ser tinença de corregiment.

La nova reorganització municipal apareix documentada per primer cop a Cervià el 1719 quan prenen possessió els primers regidors de la nova etapa, Josep Simó i Miquel Fort. Mentre que el 1725 apareix com a batlle de Cervià Josep Martí, nomenat per la muller de Josep Galceran, la baronessa dona Ignàsia Fonts de Cartellà.