Conjunt de Les Besses

En aquest espai i ha diferents elements arquitectònics de rellevant interès. Destacarem l'església de Santa Maria de les Besses, les ruïnes del poble medieval i modern, el molí fariner més antic de la comarca i les restes del Castell de Les Besses, declarades BCIN.

Ermita de Santa Maria de Les Besses

Està ubicada al costat del poblat de les Besses, actualment en runes. És una obra inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

L'edifici presenta una sola nau de planta rectangular amb orientació nord-oest típica de les esglésies de l'època. A l'exterior no s'observa cap diferència entre la nau i el presbiteri, on es troba l'altar, està més elevada que la resta de la nau, i s'accedeix a ella per una escala formada de lloses de pedra. Els murs estan fets amb carreus de pedra sorrenca, molt voluminosos a la part baixa dels murs. En general els carreus s'uneixen amb morterades de pedra amb fang. A l'exterior cal destacar-hi una sèrie de contraforts (concretament tres) fets amb pedra sorrenca picada però no gaire treballada. Aquests contraforts són de vital importància per reforçar la paret contra restant la força dels arcs. Pel que fa a les finestres, l'església només ni presenta dues, una al frontis est i l'altra a l'oest, al presbiteri.

La teulada ha estat reconstruïda. El sostre presenta embigats de fusta a dos vessants apuntalats en tres arcs diafragma. Els arcs es prolonguen pel mur fins a terra i corresponen amb els tres contraforts de l'exterior. La porta que es troba al mur nord té un arc de mig punt amb dovelles molt notables en sentit de radi, encara que són més petites i estretes en l'arc. A l'interior la porta presenta una mena d'arc escarser format per dovelles ben escairades, ben tallades. Al mur nord, a l'exterior, al costat dret de la porta, hi ha una construcció de carreus que guarda els ossos de l'antic cementiri de la població de les Besses. A l'interior s'hi pot observar una de les característiques més importants de l'art de l'època, els arcs apuntats (element típic del gòtic) que conviuen amb elements del romànic (arc de mig punt, etc.).

Aquesta construcció data de 1265 quan el bisbe de Lleida autoritzà a construir una església, pel petit poble de Les Besses, ja que fins aleshores oïen missa a l’església del castell de Castelldàsens. L'ermita es trobava pràcticament ensorrada fins a la seva restauració, feta als anys seixanta i acabada l'any 1973, que li ha donat una nova vida. Aleshores s'arranjà la teulada i els contraforts laterals i el campanar es feren de nou. Actualment hi té lloc la celebració de l'aplec el diumenge de Pasqua de Pentecosta. La parròquia va editar uns Goigs el 1985 per a venerar la Mare de Déu de les Besses.

Ruïnes del poble de Les Besses

El lloc de les Besses, avui completament enrrunat i amb pocs vestigis de les cases que el formaven, es troba a la dreta del curs del riu Set, aigües avall de Cervià. Les primeres notícies de l’indret daten de l’any 1225, quan hi fou fundat un nucli de població on s’hi va establir un grup de cinc famílies que havien de residir-hi permanentment, amb l’obligació de bastir les cases i un molí, fortificar la població i conrear la terra. Tot i això, el primer esment de l'establiment de les Besses data de l'any 1151 en les afrontacions del castell de Vinaixa.

Més tard, durant la segona meitat del segle XIII, l'any 1265, la creixent població del lloc rebia l’autorització del bisbe de Lleida per edificar una església.

Ja al segle XIV el lloc passà a pertànyer a la senyoria del monestir de Poblet, mantenint-se sota el domini d’aquesta senyoria fins a la desamortització del segle XIX, tot i que els habitants del poble abandonaren aquestes contrades després de la guerra de Successió.

Aquest nucli arribà a tenir un màxim de 23 focs documentats, equivalent a unes 100 persones.

La tradició popular explica que l’abandó total de les Besses es deu al fet que les partides de Miquelets escampades per les rodalies, sobretot a Montsant i Serra la Llena, foren perseguides per les tropes de Felip V i que els darrers bandolers que quedaren, com a venjança i últim recurs, aniquilaren el poble de les Besses.

Molí fariner de Les Besses

El molí de les Besses és un clar exemple dels molins cuber dels segles XIII-XIV típic de la Catalunya Nova amb un cup vertical darrere l'edifici, per tal d'augmentar el desnivell de l'aigua. Presumiblement són les restes més velles de tota la comarca de les Garrigues. La seva planta baixa estava formada per dues cambres separades per una paret mitjanera de pedra i un arc. L'altra cambra és coberta per una gran volta apuntalada de 5,5 metres d'alçada. També hi podem distingir una escala feta amb pedra, d'una alçada de 2,25 metres. En un nivell inferior, cobert per una volta, s'hi troba el cacau i en la part posterior del molí, hi ha un pou de 150 cm de diàmetre per 6,50 metres de profunditat emprat per conduir la seva aigua al cacau i posar en marxa tota la maquinària superior.

molí.JPG Les restes medievals encara es conserven gairebé intactes, mig amagades, a l'interior d'una construcció que s'hi féu al davant i al damunt en època moderna. Dins de les ruïnes modernes s'ha conservat una volta, lleugerament apuntada, que servia per aixoplugar les moles. Darrere hi ha un mur, una mica més alt, que separava la sala de les moles de l'espai on hi havia els cups i la bassa. A continuació es pot veure un dels cups o pous del molí; té un diàmetre de 160 centímetres i una profunditat de gairebé 7 metres. El molí va ser bastit amb carreus grans, ben escairats i ben col·locats en filades. El casal modern es va construir aprofitant algunes estructures del molí medieval. Consta de planta baixa i dos pisos. Les obertures són escasses, petites i de forma rectangular.

Història

A la carta de poblament concedida l'any 1225 per part d'Arnau Punyet i la seva dona Marquesa a cinc famílies per tal que poblessin el lloc de Besses, s'esmentava el castell i també el molí del lloc. Els senyors del lloc deien que si aquests habitants volien edificar, dins el terme del poble, un molí, ho podien fer, pagant-ne les despeses; a més, havien de donar als senyors del lloc l'onzena part dels beneficis i es reservaven un dia a la setmana per a poder moldre en aquest molí.

Castell de Les Besses

Les restes del castell de les Besses es troben al cim rocós d'un tossal que dominava el poble de les Besses.

El jaciment està situat en una plataforma d'aproximadament 22 m de llargada per 12 m d'amplada on es veuen diverses estructures del mur perimetral, realitzades amb carreus horitzontals lligats amb morter de calç. L'estructura més ben conservada es troba en l’extrem nord-est de la plataforma; conserva una alçada d'uns 1,5 m i és format per carreus allargassats lligats amb morter, d'uns 30 cm d'amplada. Per tota la vora occidental del cingle hi ha un retall que devia facilitar l'assentament de la base d'un mur avui inexistent. La roca de gres és sobre capes argiloses, les quals pateixen una erosió més forta i originen la caiguda per gravetat de les balmes formades a sota. Per evitar la caiguda dels blocs de l'oest s'han bastit petits murets que els sostenen a manera de pilars.

Pel vessant meridional es pot recollir ceràmica a torn de diferents tipus. Interessa destacar l'existència de ceràmica grisa, que demostra l'ocupació del lloc a partir del segle XIII, moment en què cal datar les restes de fortificació que hi ha dalt del turó, element que devia atraure els repobladors. La datació del molí podria ser també del mateix segle XIII o una mica més tardana. L'església és posterior, d'época gòtica. Les restes dels habitatges s'han de relacionar amb el moment de l'abandonament del poblat.