Segle XX i XXI
Amb la inauguració del nou edifici de l’Ajuntament el 30 de setembre de 1913 dissenyat per l’arquitecte Francesc de P. Morera i Gatell, no solament es centralitzarà en un sol local les tasques administratives i funcionals de la població sinó que també es convertirà en seu del centre educatiu públic. Cal dir que també existia un centre privat, religiós, regit per les Germanes Carmelites Descalces que tot i que ja funcionava des de finals del segle XIX no serà fins el 1917 que s’obrirà a tasques educatives no solament de nens petits sinó també fins a 14 anys.
L’auge cultural i d’oci estava encapçalat per l’àmbit musical i esportiu, però també s’hi produí un important desenvolupament ideològic i, en part econòmic, que feu trontollar les bases del caciquisme i del patrimonial i social, amb la creació del “Sindicato Agrícola i Caja Rural”, en un primer moment, i, posteriorment amb la construcció d’un edifici per als seus associats.
En l’àmbit cultural cal destacar la formació de diferents entitats i grups musicals. Entre ells la primera Coral coneguda a Cervià, “La Ponsella”, el 1902, fundada al Centre Republicà, seu de Fusió Republicana.
L’any 1911 es crearia “El Rossinyol de les Garrigues”, que esdevingué una coral emblemàtica i un símbol de la població fins a la guerra civil en una primera fase. Entre 1911 i 1939 realitzaren moltes actuacions, a més del Principat, a diferents ciutats de l’estat espanyol i de França.
Aprofitant l’èxit de la Coral es formaren diferents grups musicals com “La Banda de l’harmonia” o més tard “l’Orquestrina Montañà”.
L’any 1921, segons les veus orals, es creà el Club Deportiu Cervianenc, que després de rodar per diferents terrenys de joc com el “bancal de les faves”, el “bancal del Florian” o el “bancal de cal Colomet”, es passà, a finals dels anys 20 a un petit camp que es convertirà en la seu definitiva del Club.
Altres entitats que es crearen en aquells anys foren “La Independent cervianenca” el 1918 amb la finalitat de proporcionar companyonia, instrucció i educació o els grups de jovent “La Terregada” i “La Societat”. També hi havia dues sales on es podien veure petites representacions teatrals i altres espectacles com la Sala Ventura, posteriorment Sala Univers i la Sala de cal Flores. A més de la Germandat de Sant Roc, que comptava amb 435 socis.
Sens dubte la gran obra tan social, ideològica com econòmica fou la creació del Sindicat Agrícola i Caixa Rural. Molt hi va tenir a veure els Serveis Tècnics d’Agricultura i el Servei d’Acció Social Agrària de la Mancomunitat amb la voluntat d’oferir un servei agrícola innovador, modern i amb les noves tècniques per als agricultors i ramaders. L’ensenyament als pagesos i el foment de l’ideari sindicalista i cooperativista pretenia modernitzar i millorar el rendiment i la qualitat dels productes agrícoles.
D’aquesta manera el 29 d’agost de 1914 naixia el Sindicat Agrícola a Cervià amb 41 socis que tenien una clara finalitat, construir una fàbrica d’oli.
El local avui conegut com a “molí del Manresa” fou la primera seu del Sindicat Agrícola arrendada per 5 pessetes mensuals a Evarist Manresa Civit (primer caixer del Sindicat). Posteriorment s’arrendà un local al Sr. Ramon Muntanyola que podia haver servit com a lloc de reunió i seu social, però també com a magatzem per guardar-hi algun tipus de maquinària o material.
La primera acció del nou sindicat fou la compra d’adob, concretament sulfat d’amoníac, clorur de potassa, sulfat de ferro i superfosfat per la terra. Aquesta despesa de fertilitzant suposà el primer greuge als associats ja que amb les quotes que havien pagat no arribà per pagar-ho tot. La Sra. Raimunda Alentorn Santamaria concedí un préstec de 500 ptes. per tal d’igualar entrades i despeses.
El material i la infraestructura anà creixent: adobs, sacs, cabassos, balances, material administratiu fins que el 1915 es comprà la primera maquinària amb la intenció de purgar el blat, finançada per sis socis. El 1916 es comprà la primera màquina sulfatadora.
Així s’arribà al 1918 quan els membres de la Junta decideixen donar el pas i comprar una parcel·la (constituïda per tres patis) del Sr. Josep Martí Vila (cal xurill), situat al Carrer Albi per tal de construir-hi una fàbrica d’oli en el mateix terreny.
Les obres de construcció començaren el 19 d’agost de 1918 i acabaren el 9 de febrer de 1919. Tot i encara estar en obres es va poder realitzar la primera campanya de mòlta.
Ben aviat l’edifici es quedà petit i sorgeix la necessitat de fer-ne una ampliació. L’increment de nous socis genera els dubtes si la fàbrica podrà absorbir tota la producció. El 6 de juny de 1919 la junta Directiva acorda negociar amb la Mancomunitat de Catalunya i, més concretament amb el Servei d’Arbres Fruiters, que oferia auxili tècnic per a la instal·lació de molins d’oli als sindicats que ho sol·licitessin. El nostre sindicat aconseguí entrar el aquest projecte i fou designat Cèsar Martinell per fer els primers plànols i pressupost. El gener de 1920, Martinell presentà els plànols del nou molí juntament amb el pressupost per una quantitat de 102.255,59 pessetes.
En acta del dia 15 de març de 1920 es parla de l’arquitecte Josep Mª Vives Castellet com a arquitecte encarregat de realitzar l’obra d’ampliació del sindicat. Una ampliació que no fou exempta de retards i problemes, segurament econòmics.
Durant els anys de la República és creà un segon sindicat agrícola a Cervià, situat al C/ Pallot (actual Palau), fent servir un molí particular, el del “Bep del Colomet” amb el nom de “El Porvenir”, format, fonamentalment per petits propietaris, esperonats pel moment històric que es vivia i per l’auge del sindicalisme.
La guerra truncà la seva evolució i fou incautat per la UGT que l’utilitzà com fàbrica principal ja que aquest sindicat també havia format una col·lectivitat al poble.
Després de la guerra, anys de l’estraperlo, fou arrendat pel Sr. Puntí de Lleida, tot i que semblava que s’havia de fusionar amb la Cooperativa del Camp l’any 1943. Aquesta fusió no es realitzarà fins la campanya 1953-54.
La foscor arribaria, sempre, a cop de fusell i per la imposició de la força. La Dictadura de Primo de Rivera, que provocà la clausura de l’activitat de la Mancomunitat i, com a conseqüència, el control polític des de la capital espanyola i una frenada a la important evolució dels nostres pobles. La Guerra Civil després de l’aixecament militar contra la instauració democràtica de la II República, per acabar amb una rigorosa repressió i dictadura de gairebé quaranta anys, amb l’afusellament i empresonament d’un gran nombre de convilatans. En total 55 cervianencs, fins ara identificats, foren víctimes del conflicte bèl·lic i les seves conseqüències.
Durant els anys de la postguerra i especialment la dècada dels 40, el poble visqué amb una manca important de productes de primera necessitat, amb els carrers amb molt mal estat i una sensació d’abandonament a la qual calia sumar la forta sequera que hi va haver els alguns anys. El racionament permetia accedir a alguns queviures, en molts casos de pèssima qualitat. L’estraperlo o mercat negre, fou la base de supervivència per alguns i per altres d’enriquiment fàcil i accelerat.
Al llarg dels cinquanta es feren evidents dos problemes que s’allargaran en el temps abans de resoldre’s de manera fefaent: l’aigua i les comunicacions.
Les fonts estaven eixutes i els carrers plens de pols, calia que l’aigua arribés al poble però també feia falta un dipòsit d’abastiment i una xarxa de distribució. Començà, també, un període de racionalització d’aquest preciós líquid. El dipòsit vell que datava de 1868 ja no tenia ni suficient capacitat ni suficient pressió. No fou fins l’any 1964 que s’inaugurà un nou dipòsit. Malgrat això continuà fins a la dècada dels anys 80 la racionalització de l’aigua, sobretot, en períodes estivals. La creació de la Mancomunitat d’Aigües de les Garrigues possibilità la definitiva liquidació del problema.
A finals dels anys 40 i principis dels 50 s’iniciaren la construcció o millora de diferents camins. La xarxa vial estava totalment paralitzada i desestructurada, situació que no es diferencia massa de l’actual.
A finals dels 50 la “Cooperativa del Campo de Cerviá” tornà a agafar certa importància i relleu, calia recuperar el temps perdut i s’hi realitzaren importants reformes.
S’acaba la guerra i comença un període de certa foscor al Sindicat Agrícola, amb intents de normalització, però també amb diferents arrendaments del molí mentre que la juguesca de l’estraperlo feia que molts productors no es fiessin de portar la producció. Comença a aparèixer un nou nom, Cooperativa del Camp que substitueix a l’antic nom, però les informacions sobre el funcionament són esbiaixades i confoses.
No serà fins a partir dels anys 50 que la Cooperativa començarà a traure el cap. Es realitzarà la fusió amb “El porvenir” i comencen a fer-se diferents reformes i fins i tot naix la secció vinícola. La consolidació vindria als anys seixanta amb una sèrie de reformes estructurals importants, no solament de l’edifici sinó també de la maquinaria.
Aquest cert gir a la modernitat també tingué els seus efectes en aquells anys especialment en la remodelació, pavimentació, ampliació o urbanització dels vells i nous carrers, de l’enllumenat, del clavegueram o de les canonades d’aigua.
A finals dels seixanta principis dels setanta, s’inicia la rehabilitació de l’ermita de les Besses i la consolidació de l’Aplec. L’equip de futbol aconsegueix cert renom en l’àmbit provincial. El Rossinyol de les Garrigues viurà una de les seves èpoques més daurades, mentre que les inquietuds culturals es canalitzaven des de la Biblioteca Popular i l’impuls d’una sèrie de seminaristes residents al poble. Un d’aquests exponents fou l’edició del butlletí El Cérvol, el març de 1973, publicació que encara continua vigent i que es pot llegir a la majoria de cases de la població.
L’últim quart de segle es caracteritza per una progressiva democratització de les institucions i administracions locals que comportarem, especialment a la dècada dels vuitanta i noranta, les modernitzacions i adaptacions necessàries als nous canvis socials i econòmics: biblioteca municipal, poliesportiu i piscines, noves escoles, obertura de nous carrers, nou dipòsit d’aigua, Casal de jubilats, Casal municipal, nou pla urbanístic ...